inficiare

[in-fi-cià-re]
In sintesi
negare la validità, invalidare
v.tr.

(infìcio, -ci, infìciano; inficierò; inficierèi; inficiànte; inficiàto) Annullare o contestare la validità, l'attendibilità di qualcosa: firma inficiata di falso; i. un testimonio; i. una dichiarazione SIN. infirmare

Citazioni
[7].  An  ignoras,  excellentissime  principum,  nec  de  specula  summe celsitudinis  deprehendis  ubi  vulpecula  fetoris  istius,  venantium  secura, recumbat? Quippe  nec  Pado  precipiti,  nec  Tiberi  tuo  criminosa  potatur verum Sarni fluenta torrentis adhuc rictus eius inficiunt, et Florentia, forte nescis?,  dira  hec  pernicies  nuncupatur.  Hec  est  vipera  versa  in  viscera genitricis;  hec  est  languida  pecus  gregem  domini  sui  sua  contagione commaculans;  hec  Myrrha  scelestis  et  impia  in  Cinyre  patris  amplexus exestuans; hec Amata illa impatiens, que, repulso fatali connubio, quem fata  negabant  generum  sibi  adscire  non  timuit,  sed  in  bella  furialiter provocavit, et demum, male ausa luendo, laqueo se suspendit. Vere matrem viperea feritate dilaniare contendit, dum contra Roman cornua rebellionis exacuit, que ad ymaginem suam atque similitudinem fecit illam. Vere fumos, evaporante  sanie,  vitiantes  exhalat  et  inde  vicine  pecudes  et  inscie contabescunt,  dum  falsis  illiciendo  blanditiis  et  figmentis  aggregat  sibi finitimos  et  infatuat  aggregatos.  Vere  in  paternos  ardet  ipsa  concubitus, dum improba procacitate conatur summi Pontificis, qui pater est patrum, adversum  te  violare  assensum.  Vere  “Dei  ordinationi  resistit”,  proprie voluntatis  ydolum  venerando,  dum  regem  aspernata  legiptimum  non erubescit insana regi non suo iura non sua pro male agendi potestate pacisci. Sed attendat ad laqueum mulier furiata quo se innectit. Nam sepe quis in reprobum sensum traditur, ut traditus faciat ea que non conveniunt; que quamvis iniusta sint opera, iusta tamen supplicia esse noscuntur. [8]. Eia itaque, rumpe moras, proles altera Isai, sume tibi fiduciam de oculis  Domini  Dei  Sabaoth  coram  quo  agis,  et  Goliam  hunc  in  funda sapientie tue atque in lapide virium tuarum prosterne; quoniam in eius occasu nox et umbra timoris castra Philistinorum operiet: fugient Philistei et liberabitur Israel. Tunc hereditas nostra, quam sine intermissione deflemus ablatam, nobis erit in integrum restituta; ac quemadmodum, sacrosancte Ierusalem  memores,  exules  in  Babilone  gemiscimus,  ita  tunc  cives  et respirantes in pace, confusionis miserias in gaudio recolemus. Scriptum  in  Tuscia  sub  fonte  Sarni  xv  Kalendas  Maias,  divi  Henrici faustissimi cursus ad Ytaliam anno primo. VIII [IX] Serenissime atque piissime domine domine Margarite celestis miserationis intuitu  Romanorum  regine  et  semper  Auguste,  devotissima  sua  G.  de Batifolle Dei et Imperii gratia largiente comitissa in Tuscia palatina, flexis humiliter genibus reverentie debitum exhibet. Op. Grande biblioteca della letteratura italiana  ACTA   G. D’Anna   Thèsis   Zanichelli
Epistole di Dante Alighieri